Normal

Normal. Warren Ellis. Editorial Males Herbes, 2018
Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Warren Ellis, conegut com a creador de còmics i guionista de sèries de televisió, és autor també de  varies novel·les, de les quals Normal (Normal, 2016) n'és la més recent.

Adam Dearden, un investigador social afectat per una estranya alteració psíquica que es manifesta mitjançant un irreprimible pessimisme pel futur, és reclòs al complex Normal, una institució situada en una zona boscosa i aïullada de l'estat d'Oregon que recull científics, la majoria dels quals provinents de la indústria de la vigilància. La direcció del centre separa els interns, a efectes terapèutics però també relacionals, en tres grans grups: els Estrategues de la Previsió, els Previsors de l'Estratègia, i els Escenificadors; tots tres estan formats per individus amb la mateixa disfunció: han estat investigadors del futur i les conclusions a que han arribat com a conseqüència dels seus estudis -que es podrien resumir en: el futur és una merda, ens dirigim irremissiblement cap al caos- els hi han fet perdre la xaveta.

Normal, la institució, basa la seva teràpia en sotmetre als pacients a un inevitable aïllament de comunicacions que preveu que al treure la temptació s'anul·la la posibilitat de recaiguda: privació sensorial al recinte, sotmesos a l'exposició només d'estímuls perfectament controlats i privació comunicativa, en especial internet i tota mena de connexions virtuals, una mena de mort digital, amb el recolzament d'una farmacopea altament afectiva.

"-Miro de ser sincer perquè sé que com més informació tingueu més em podreu ajudar, i en dec necessitar, d'ajuda, perquè m'han enviat a Normal. Per tant, he de dir que fa temps que veig coses que no hi són, i que a vegades no sé ben bé del cert què és real i què no. Collons, si ara mateix he vist un home als arbres i ni tan sols estic segur de si realment era allà."

En aquesta mena d'oasi lliure de temptacions i de fets inesperats, un pacient desapareix misteriosament de la seva habitació, tancada per dintre, i deixa com a testimoni un munt d'insectes del bosc. Tenint en compte les condicions de la reclusió, els sistemes de vigilància de la institució i els antecedents d'alguns dels residents, el director sospita que el responsable n'és un d'ells.

"-Vinga -va dir el director-. Tots els presents sou sonats que s'ho passen bé manipulant aparells tecnològics i teories socials estranyes fins que el cervell us fa un pet i us ensorreu. Qualsevol de vosaltres ho hauria pogut fer, això."

A fi d'esbrinar el que ha succeït, el director aplega un grup de detectius especialitzats en desaparicions, però els interns, en diferents etapes de curació però afectats tots encara de paranoia, en formen un altre perquè no se'n refien de la investigació oficial.

Els bojos, apartats del món perquè les seves idees no coincideixen amb els projectes de les elits dominants, mantenen, tot i així, un fons de lucidesa que sol manifestar-se sota les capes superficials de bogeria, i que està sotmès a una lògica interna imbatible. Les seves visions pessimistes del futur, encara que provocades per desajustos de les seves prediccions, contenen un fons de realitat inqüestionable; de fet, qui els ha tancat a Normal són els mateixos que els van demanar que fessin les previsions però no els van agradar els resultats obtinguts.

"Assegut allà se li va acudir que un bon futurista sempre hauria de saber quan era l'hora de plegar. Un bon futurista havia de saber en quin moment s'acabava la partida i li tocava fer-se enrere. La partida que ell havia contribuit a crear. Què més pots fer, collons, quan ja no tens cap futur per predir ni res per dissenyar-hi estratègies a favor o en contra? Tot era al sac i ben lligat. Era el final de la història."

La investigació de la desaparició del pacient desvela, per casualitat, una conspiració al més alt nivell que esvalota la població reclusa. No hi ha res pitjor per a un paranoic que ser perseguit de debò. Davant d'aquesta situació, els interns s'amotinen i adquireixen una notable influència sobre els poders de decisió, però, en realitat, només estan sent utilizats com una mena d'experiment sociològic portat a terme per instàncies inassolibles.

Calificació: ****/*****