Shuggie Bain

 

Historia de Shuggie Bain. Douglas Stuart. Sexto Piso, 2021.
Traducción de Francisco González López

La història de Shuggie Bain. Douglas Stuart. Edicions de 1984, 2021
Traducció de Núria Busquet Molist

En poques ocasions ―cada vegada més, però segueixen essent poques―, una primera novel·la mereix tanta atenció per part de la crítica i els lectors, i més si l'autor és un home, blanc, anglosaxó i de mitjana edat ―suprimiu aquest comentari si infligeixo algun codi o fereixo alguna sensibilitat―. No sé per quina raó el flamant guanyador d'uns dels premis més prestigiosos de la literatura anglosaxona no ha estat publicat a la península pels grans grups editorials ―potser té a veure amb això que acabo de dir, potser és la traslació ibèrica als trenta-dos rebuigs editorials que va col·leccionar la versió original―, però, com a lector i com a llibreter, em satisfà profundament que dues editorials de petita dimensió però amb un fons admirable, Sexto Piso i Edicions de 1984, hagin apostat per una novel·la de text, de factura clàssica i desenvolupament canònic.

Shuggie, el personatge del títol, transsumpte confès del propi Stuart, és el tercer fill de l'Agnes i d'un taxista amb vocació de proxeneta que la menysté i la maltracta; els seus germans grans, fills d'un altre pare, són la Catherine, una noia poc agraciada que vegeta en feines precàries a l'espera de que algun xicot la rescati,  i en Leek, un noi psíquicament fràgil que fot el camp de casa sempre que preveu problemes amb els grans per culpa de l'alcohol i el maltractament. L'acció s'ubica a Glasgow durant el mandat com a primera ministra de Margaret Thatcher, en plena crisi de la mineria i de la indústria derivades de la revolució industrial, una situació econòmica que ha desembocat en un empobriment de les capes més desafavorides de la societat i, com en el cas de l'Agnes, en tota mena d'addiccions, particularment l'alcohol.

La particularitat d'en Shuggie, que, a diferència dels seus germans, abocats a una esborrajada carrera per ser el primer en tocar el dos d'aquell antre, dedica la seva infantesa a examinar i aprendre, deriva de l'observació de la subordinació de les dones ―en particular, de la seva mare, però també de les veïnes dels successius suburbis als que va a parar degut a l'empitjorament de la situació econòmica familiar, accelerat per l'abandonament del marit― als desitjos dels homes: primer, del pare; després, del marit ―i dels amants―; finalment, dels fills mascles. Agnes va abandonar el seu marit, un catòlic pocapena, per fugar-se amb en Shug, el taxista pare d'en Shuggie; recollits a casa dels seus pares, anys després, acaben també fugint per anar a petar a un barri de mala mort on en Shug pot seguir fent de les seves sense que els sogres el vigilin.

El narrador, que exhibeix un punt de vista conciliador malgrat la gravetat dels fets, no és tan incisiu ni tan estricte amb la conducta de l'Agnes com seria d'esperar; potser perquè està massa involucrat en els fets que explica, atenent a les circumstàncies que rodegen la situació familiar i al propi to de la narració, o potser perquè aquestes mateixes circumstàncies el condueixen a treure importància al drama personal d'en Shuggie enfront de la tragèdia del alcoholisme de la mare, el seu caràcter moderat en les formes l'obliga, com a en Shuggie, a perdonar més del que seria recomanable.

Dura però sensible, La història d'en Shuggie Bain evita caure en la caricatura però no exclou, en ocasions en que seria plenament justificable l'exclusió, el bon humor; sovint dona la sensació de que el narrador sent més simpatia per l'Agnes que pel propi Shuggie, i que intenta disculpar la seva injustificable conducta responsabilitzant l'entorn més proper: la germana, el germà, el pare, que converteixen la seva crítica en fugida; només Shuggie roman al seu costat, amb una barreja de pietat, responsabilitat i amor.