5 de agosto de 2019

Qui tem la mort

Qui tem la mort. Nnedi Okorafor. Raig Verd Editorial, 2019
Traducció de Blanca Busquets
Onyesonwu, una noia africana amb la particularitat de tenir els cabells i la pell del color de la sorra, característica que la fa diferent de la resta de la població —ella és una ewu, filla de l'encreuament de dues races antagòniques, els okeke, una societat pacífica, i el nuru, guerrers sanguinaris que els tenen sota dominació, i fruit de la violació de la seva mare per part d'un bruixot d'aquesta darrera ètnia—, explica la seva història i els fets que van succeïr en l'intent d'alliberament del seu poble i d'una venjança personal contra el violador de la seva mare.

Als onze anys, en la cerimònia d'ablació, Onyesunwu pateix una mena de transformació, que es veurà materialitzada anys després a la mort del seu pare adoptiu: la capacitat de transformarse en un altre ésser a partir del contacte amb algun element del seu cos; però també estableix un fort vilcle d'amistat amb unes companyes d'intervenció y coneix un noi, ewu com ella, que sembla saber més coses de les que li pertocaria i que comença a instruïr-la respecto del seu do.

Però la societat okeke és profundament masclista, i Onyesonyu —el nom de la qual significa Qui tem la mort, expressió que dona títol al llibre, Who Fears Death (2010) en la seva versió original— pateix aquesta discriminació en tot allò que té a veure amb la seva vida; degut a un encanteri, no pot mantenir relacions sexuals abans de casar-se, se l'impedeix l'accés a la màgia y, en general, és menystinguda en qualsevol acte social degut a la seva triple condició de dona, pertanyent a una ètnia esclavitzada —conseqüència de les profecies del Gran Llibre— y ewu; per posar-hi remei, només té accés a dues escapatòries: la relació amb Mwita, el company ewu, i la seva capacitat de transformació.

Aquesta triple submissió, fundada en la tradició, només pot ser subvertida a través de la màgia i d'una ferma predisposició; Onyesonwu no dubtarà en la seva determinació i s'aliarà amb qui faci falta per aconseguir reeixir de la seva subordinació i, alhora, evitar l'acompliment de les profecies que anuncien la desaparició del seu poble.

El pas necessari, l'accés a la màgia —el juju—, l'aconsegueix quan, gràcies a la seva insistència i a les mostres de bona predisposició, és acceptada per Aro, el bruixot del poble, per ser la seva aprenent. En la iniciació, però, succeeixen més fets dels que s'esperava, inclosa la pèrdua de la innocència, alguns dels quals confirmen que ella és una persona molt especial. L'entrenament i l'adquisició d'habilitats màgiques té un sol objectiu: anar a la recerca del seu pare biològic per matar-lo —tot i haver vist, en un moment d'inspiració, la seva pròpia mort—, corregir el que està escrit en el Gran Llibre i desmentir les profecies. En un grup que inclou les seves amigues, el nòviu d'una d'elles i l'Mwita, emprenen el camí a través del desert, en el que haurà de superar nombroses proves que posaran en evidència la seva resistència física i, sobretot, mental, i en la que l'autora dona els punts de referència relatius a l'època —un futur incert després d'una conflagració global— i el marc geogràfic —una zona desèrtica pertanyent a l'actual Sudan— en que transcorren els fets, a la recerca del seu destí.

Però l'objectiu de la recerca que inicia Onyesonwu va més enllà de satisfer una venjança personal: és una lluita contra el racisme, els prejudicis, la discriminació, el sometiment i les desigualtats, perquè el pare biològic no és només el violador de la seva mare sino també la representació d'un sistema social repressiu i coercitiu; un combat en nom de la llibertat personal, però també col·lectiva.

Una novel·la situada en la frontera entre la literatura fantàstica i la reivindicativa, plena d'imaginació i que, com tota bona novel·la, mou a una profunda reflexió.

Calificació: ****/*****

No hay comentarios: