Je dis ce que j'en sens: Tal qual

14 de diciembre de 2020

Tal qual

Tal qual. Paul Valéry. Adesiara Editorial, 2020
Introducció de Jordi Marrugat. Traducció d'Antoni Clapés

«El meu principal objectiu ha estat afigurar-me tan simplement, tan clarament com ha estat possible, el meu propi funcionament de conjunt: sóc món, cos, pensaments. Això no és un designi filosòfic. La filosofia, que ignoro què és, parla de tot, per rumors. No hi veig permanència de punt de vista ni puresa de mitjans. Res no pot ser més fals que la barreja (per exemple) d’observacions internes i de raonaments, si aquesta barreja s’ha fet sense precaucions i sense que sempre es pugui distingir el que és calculat del que és observat, el que és percebut del que és deduït, el que és llenguatge i el que va ser immediat».»

Paul Valéry, conegut sobretot per la seva producció poètica, va escriure durant gairebé cinquanta anys un conjunt de notes i reflexions en el famosos Cahiers —més de 30.000 pàgines en 261 quaderns: «A penes em llevo, abans que es faci de dia, a la matinada, entre el llum i el sol, hora pura i profunda, tinc el costum d'escriure allò que s'inventa a si mateix»—.

«Que fais-tu tous les jours? –Je m’invente».

D'aquesta ingent producció, els anys 1941 i 1943 publica dos volums que apleguen algunes reflexions sobre temes diversos, uns materials que provenen d'aquests Quaderns, que, en principi, no estaven destinats a ser editats –«J’écris pour les hommes qui sont seuls et qui ont le pouvoir de se sentir seuls –(Je me sens avec eux –C’est être seul) –c’est-à-dire qui n’attachent pas d’importance à ce qui ne compte que si l’on est au moins deux, et précisément parce que l’on est deux ou plus de deux» –, sota el nom de Tal qual (Tel quel (1941, 1943). Cahier B 1910; Moralités; Littérature et Choses tues), una mostra representativa de la seva intel·ligència i de la radical recerca del coneixement, una vocació filosòfica que pren com a punt de partida una voluntària, definitiva i intencionada desafecció de la concepció romàntica dels poetes i de la poesia, així com de tota creació artística, plenament vigent encara els nostres dies.

Si la complexitat del món modern i la indefugible implicació de l'ésser humà en totes les seves circumstàncies fan inviable la creació i el manteniment de sistemes filosòfics tal com foren concebuts fins la Il·lustració, el deure de l'intel·lectual s'ha de limitar, si vol mantenir la coherència, a la reflexió aïllada i a la intervenció breu, al tret precís en comptes del bombardeig indiscriminat.

Tal qual —un exemple del caos com a efecte generatiu en el que el temps i l'espai no hi tenen cap paper—, en aquest sentit, és l'intent d'objectivar l'experiència personal i de sistematitzar-la únicament a través del llenguatge en un procés intel·lectual que mai pot donar-se per acabat ni considerar-se definitiu.

A continuació, alguns fragments relatius a l'escriptura:

«[...] la perfecció només s'aconsegueix amb el menyspreu de tots els mitjans que permeten sobrevalorar».

«La sintaxi és una facultat de l'ànima».

«D'un escriptor modern: els seus accidents són admirables, però no té gens de substància».

«Els llibres tenen els mateixos enemics que l'home: el foc, la humitat, les bestioles, el temps —i el seu propi contingut».

«Racine escriu a Boileau a propòsit del Càntic II, i li discuteix la utilització del mot miserables —en lloc d'infortunats. Aquestes minúcies que forgen la bellesa i són l'àtom del que és pur han desaparegut del tot de la preocupació literària».

«La durada de les obres és la de la seva utilitat. Per això és discontínua. Hi ha hagut segles en què Virgili no ha servit per a res. Però tot el que va ser, i que no ha mort, té les seves oportunitats de reviure. Tenim necessitat d’un exemple, d’un argument, d’un precedent, d’un pretext. I vet aquí algun llibre mort que es belluga i torna a parlar».