Anna Lívia Prurabelle

 

Anna Livia Plurabelle. James Joyce. Escola Bloom, 2022
Versió de Pol Vouillamoz

El 1923, un any després de la publicació d'Ulisses, James Joyce va començar a escriure una nova novel·la que, de resultes de la publicació del fragment II.4 "MaMaLuJo" a The Transatlantic Review per part de Ford Madox Ford l'abril de 1924, va anomenar, provisionalment, Work In Progress; posteriorment, el 1926, la revista transition va anar publicant diferents episodis de forma serialitzada. El 1930, T. S. Eliot, va publicar a Faber and Faber un altre fragment, corresponent a l'episodi I.2 anomenat Anna Livia Plurabelle. La novel·la sencera, amb el títol de Finnegans Wake va ser publicada, finalment, el 1939, dos anys abans de la mort de l'autor.

Qualsevol lector comú que hagi assajat la lectura de la darrera novel·la de Joyce haurà comprovat la dificultat d'accés a l'inabastable text; de fet, no només per l'immensa quantitat de llengües que hi han detectat els experts, sino també perquè, fins i tot traduïda, la major part del llibre queda en la foscor. El castellà ha aconseguit, recentment, una única traducció completa, argentinitzant, a càrrec del traductor amateur Marcelo Zabaloy, però, fins ara, ningú havia intentat, ni tan sols per fragments, traduïr-lo al català.

Anna Livia Plurabelle, un epìsodi suposadament aïllat del torrent paraulògic que és el Finnegans Wake, que és com un rierol que avança en paral·lel al cabdalós corrent imparable de la novel·la, encara que, de fet, es tracti d'un riu, el Liffey, el que s'amaga sota el nom d'Anna Livia Plurabelle, sí que ha estat traduït al castellà en diverses ocasions: Eduardo Lago, José María Tejedor, Francisco García Tortosa... Ara, l'Escola Bloom posa a l'abast dels lectors una versió ―un encert presentar-lo així i no com a traducció― de Pol Vouillamoz que, més enllà de la fidelitat filològica o semàntica, encerta en el to festiu, rialler i bandarra que destil·la l'original.

996