Flors per a l'Algernon

Flors per a l'Algernon. Daniel Keyes. Males Herbes & L'Altra Editorial, 2020
Traducció de Pep Verger Fransoy

Charlie Gordon és un home de trenta-dos anys amb discapacitat mental a qui els metges, que plantegen sotmetre'l a una revolucionària intervenció cerebral —assajada abans en un ratoli, l'Algernon del títol— per incrementar la seva intel·ligència, demanen que escrigui una espècie de dietari explicant el que pensa i el que li passa, un encàrrec que Charlie acomet amb alta motivació malgrat les limitacions psíquiques i les deficiències en escriptura.

La intervenció és un èxit i Charlie adquireix la capacitat d'aprendre —un progrés que es veu reflectit en el seu diari, en el que van desapareixent les faltes d'ortografia i millorant l'expressió—, pero també la de recordar, i aquesta recuperació ja no és tan agradable quan rememora episodis de la seva infantesa. Tanmateix, el més sorprenent és que aquesta capacitat d'aprenentatge, malgrat no anar alhora amb la maduresa emocional corresponent —un decalatge que provoca tota una sèrie de conflictes de difícil resolució— sembla no tenir aturador i aboca a Charlie a un nou aïllament.

Daniel Keyes, escriptor amb formación en psicologia, va escriure Flors per a l'Algernon (Flowers for Algernon) el 1966 adaptant un relat curt del mateix títol escrit el 1959; la novel·la va disfrutar d'un èxit immediat i va guanyar el premi Nebula, atorgat per la  Science Fiction and Fantasy Writers of America, el 1967. Amb posterioritat, el 1968, Ralph Nelson va filmar una adaptació al cinema (Charlie) que va merèixer l'Òscar per al seu actor principal, Cliff Robertson.

Amb independència de la rellevància de la novel·la en si mateixa, la seva publicació ara en català —existeix una edició anterior, exhaurida, de l'Editorial Cruïlla el 1997— brinda dues bones notícies: primer, l'aliança establerta entre dues joves editorials independents i inquietes, Males Herbes i L'Altra, orientada a publicar traduccions d'"obres de culte alternatives al cànon establert" i la intenció fundacional de fer-ho des d'una actitut sense prejudicis; i segon, perquè després d'una experiència compartida amb Stephen King —Memòries d'un ofici i Torn de nit—, la publicació d'un clàssic de la literatura nordamericana del segle XX és tota una declaració de principis.