Zanoni

Zanoni. Edward Bulwer-Lytton. Adesiara Editorial, 2017
Traducció de Joaquim Mallafré

La literatura popular del segle XIX és l'avantsala dels moders best-seller; es tracta d'obres que van comptar amb el favor -i, algunes, amb el fervor- del públic contemporani, l'injustament menyspreat, abans i ara, common reader, i van ser reeditades i llegides al llarg de més d'un segle. Zanoni (Zanoni, 1842) s'inscriu en aquesta qualificació -l'autor va ser tremendament popular en la seva època-, en el conjunt de novel·les de misteri i en el que va constituir pràcticament un subgènere a ambdues ribes del Canal de la Mànega, les novel·les ambientades en l'època de la Revolució Francesa.

Com tants textos precedents i posteriors, el text que se'ns presenta procedeix d'un misteriós manuscrit llegat per un suposar Rosacreu a l'autor, que es va encarregar de traduïr-lo i publicar-lo. Amb tota la intenció de novel·la total, Bulwer-Lytton diversifica escenaris i multiplica personatges per donar una visió més àmplia de la que proporciona, per sí mateixa, l'acció; així, el plantejament consta de una doble narració: la que s'encarna en el músic incomprès i en la seva filla, que coneix finalment l'èxit com a intèrpret d'ópera; i la que personalitza un misteriós estranger que apareix de sobte, sense que se'ns doni cap indici de quin serà el seu paper, i que connecta amb la primera perquè posseeix un enigmàtic poder de preveure el futur. Una barreja d'Hugo i Dickens que funciona a la perfecció.

En conflicte s'articula entorn de Viola, la filla del músic, al convertir-la, involuntàriament, en el centre  de la disputa mitjançant tres vies. La que materialitza Glyndon, un ric jove anglès, pintor dilettante, entre el que li demana l'estatus i el sentit comú, buscar-se una esposa que complementi i doni brillantor al seu rang, i el que sembla demanar-li el cor; el de Zanoni, l'estranger misteriós, entre mantenir els seus poders i la renúncia que significaria cedir als impulsos sentimentals; i, finalment, l'enfrontament entre els dos personatges provocat per pretendre la mateixa persona. La decissió final, mediatitzada i condicionada pel passat dels personatges i per les expectatives de futur, obre noves línies argumentals que enfronten l'amor, amb els seus requerimients d'exclusivitat, i el coneixement, fruit de l'ambició de poder: el vell enfrontament entre els sentiments i l'intel·lecte, entre l'emoció i el pensament.

Calificació: Hors catégorie