18 de abril de 2013

Plens de vida

Plens de vida. John Fante, Edicions de 1984
Traducció de Martí Sales
John Fante, el protagonista de Plens de vida, és un “escriptor de pa sucat amb oli” que no aconsegueix l’ansiat èxit literari, sobradament merescut, però que gràcies a la Paramount manté una desfogada situació econòmica que pensa invertir en la producció seriada d’una àmplia descendència. Però la dolçor de la il·lusionant espera del primogènit es veu torbada per la maniàtica esposa, abduïda per la primera maternitat i trastocada per la mística de l’embaràs fins al punt de convertir-se al catolicisme; els problemes domèstics, en forma d’amenaça d’ esfondrament de la llar; i per la visita del seu autoritari pare, un anacrònic immigrant italià, guardià de les essències ancestrals i dipositari de les supersticions més irracionals pel que fa a la perpetuació del llinatge. Plens de vida, traduïda per primera vegada al català, és com l’altra cara de la moneda dels personatges de Scott Fitzgerald: la ruïna substitueix el glamour, el pes de la inqüestionable tradició aixafa la conversa intel·ligent i el whiskey barat pren el lloc dels dry martini fins a constituïr una descarnada caricatura que apunta a la línia de flotació del tot just establert american way of life; que transita entre la ironia més còmica i la crítica més matussera, fins fer evident l’absurditat dels enfrontaments familiars a l’hora d’encarar les situacions més quotidianes, per acabar desvetllant el cantó obscur d’una modernitat malaconseguida a cop de conflictes que ha acabat esclafant, amb la seva inevitabilitat, un món lluent i autèntic on les relacions encara podien presumir de veritable humanitat.

Microressenya publicada al Diari de Sant Jordi de la Llibreria La Central
Publicar un comentario