1 de enero de 2018

R.U.R. Rossum's Universal Robots



R.U.R. Rossum's Universal Robots. Karel Capek. Editorial Males Herbes, 2017
Traducció de Núria Mirabet
El mot robot, actualment d'ús universal, deriva de la paraula txeca robota, que significa, literalment, treball; amb aquest nom es designava, tradicionalment, el període de treball que un servent atorgava al seu amo, generalment 6 mesos l'any. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "robot" con aquella "màquina que pot realizar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan les persones"; aquesta re-definició té l'origen en l'obra de teatre de Karel Capek -tot i que el nom, segons la seva pròpia confessió, va ser una aportació del seu germà Josef- R.U.R. Rossum's Universal Robots, estrenada el 1921.

La literatura i el cinema han explotat amb tanta abundància -i, cal dir-ho, amb més o menys encert- la paradoxa dels éssers mecànics que, a aquestes alçades, algú podria tenir la temptació de titllar R.U.R. d'anacrònica; seria una errada imperdonable com menysprear per la mateixa raó Metropolis de Fritz Lang o Frankenstein de Mary Shelley: els textos fundacionals mai perden el seu valor i, a més a més, han de ser revisitats amb freqüència. No tinc constància de cap traducció al català, al menys en el circuit comercial, de R.U.R., i les castellanes fa temps que no estan disponibles; Males Herbes, tan atents a l'actualitat com respectuosos amb el passat, paga el deute que el món editorial tenia amb els lectors en català.

El tema principal de l'obra parteix de la concepció dels robots com a imitació de la natura, el mite de Pigmalió o de Prometeu de crear un ésser humà, la definitiva igualació de l'home amb Déu. Una aspiració que es dilueix davant la possibilitat de fabricació industrial de rèpliques humanes destinades a ser força de treball -"cada robot substitueix dos obrers i mig"- barata d'elaboració i de manteniment.

A mesura que els robots es fan més hàbils -aquí apareix una altra paradoxa que segur que deu tenir nom...-, esdevenen imprescindibles; des d'aquest moment, tenen la batalla guanyada: l'ésser humà passa a ser superflu. Entre aquestes noves habilitats hi ha la bèl·lica, que els robots utilitzen per a la lluita oberta amb els humans. Contra aquest enfrontament, l'home té dues alternatives: rendir-se i confiar en la clemència dels robots o lliurar-se a l'optimisme antropològic i resistir en nom de l'espècie, sigui quin sigui el resultat del conflicte.

La lliçó està servida: l'obtenció de poder per part de la classe desafavorida condueix a la rebel·lió, i la dependència que han desenvolupat els dirigents els fa vulnerables i els condueix a la derrota; però hi ha grans dosi de glòria en aquesta derrota perquè els robots, els indiscutibles vencedors, acaben enfrontats amb les seves pròpies limitacions, i només la contribució dels supervivents por donar una mica de llum a un futur de tenebres. 

La lectura política és, com podeu suposar, inevitable.

Calificació: Hors catégorie

Altres recursos referents a l'autor en aquest blog:
Notes de Lectura de La guerra de les salamandres
Publicar un comentario