Els desposseïts

Els desposseïts. Ursula K. Le Guin. Raig Verd Editorial, 2018
Traducció de Blanca Busquets

“-Mai abans no havia pensat -va prosseguir en Tirin, impertorbable- en el fet que hi ha persones assegudes en un turó, a Urras, que miren cap a Anarres, cap a nosaltres, i diuen “Mira, allí hi ha la lluna”. La nostra terra és la seva lluna; la nostra lluna és la seva terra.

-On hi ha, doncs, la Veritat? -va declamar en Bedap, i va badallar.

-Al turó on un estigui assegut -va dir en Tirin.”

Camuflada rere la tramoya de la fantasia des d’una particular literatura de societat-ficció, Le Guin especula sobre les diverses paradoxes a les que està exposada la vida humana si es trasllada al final del camí d’un inqüestionat progrés i l’efecte de les inevitables zones d’ombra de les ideologies, anarquistes o dictatorials, tan s’hi val, sobre les interaccions entre els éssers sotmesos als seus designis. En comptes d’inventar móns, explora el revers de la realitat del món conegut per descobrir les contradiccions del desenvolupament i els efectes sobre la naturalesa humana, posant en evidència les mancances d’una civilització orgullosa de les seves conquestes però massa complaent per valorar-ne el preu. Satisfets de la nostra superioritat, recolzada en una moral indulgent creada a la nostra mida, ens sentim legitimats per atribuïr a un improbable altre tot allò que som incapaços d’assumir, totes les nostres baixeses i carències, un retrat de Dorian Grey rebutjat i condemnat per la incapacitat d’autocrítica i la complaença de qui es creu posseïdor de La Veritat Inqüestionable; mentrestant, Dorian, a l’altre costat del llenç, observa, indulgent, la imatge d’un monstre que és la nostra.

Calificació: *****/*****