Però de tant en tant, per casualitat o per insistència de coneguts suficientment dignes de crèdit, m'arriben a les mans alguns llibres de poesia. Les darreres setmanes, estranyament prolífiques en aquesta mena d'adveniments, me n'han arribat tres. L'atzar ha volgut que estiguessin escrits en tres llengües diferents i que els autors pertenyessin a tres tradicions literàries també molt diverses. I els he llegit i, sense trapassar les fronteres de la meva limitació per apreciar la poesia, els he disfrutat d'allò més. A més a més, dos d'ells han estat escrits per dos amics, i llegir els llibres que escriuen els amics és un deure de confraternitat; i l'altre, viva recomanació d'un altre amic amb qui coïncidim, si no en fòbies, sí en la majoria de fílies, és el primer llibre que llegeixo de l'autor, i m'ha semblat excel·lent, a estones com escrit per un Cioran una mica menys àcid però que sabés escriure.
Deixo doncs constància de la seva lectura, receptiva i atenta, i a canvi d'unes impossibles Notes de Lectura, copio un fragment de cadascun.
Ulls al bosc. Esteve Miralles. Edició de l'autor, 2019
"SUSPECTA
Baf de dol especular, enyor de la verema,
una portadora buida a la tardor, endolcida
i aspra, enllardada, apilada amb tantes altres.
La desaparició no és una desaparició,
és respirar el vapor eixut que identifica el buit
de cada espai desocupat.
(La mort no és una mort, i no és suspecta
de poder ser mirada amb ulls condescendents,
sancionadors, psiquiàtrics.)
¿Quan s’acaba un postguerra?
Dol, i derrota; la fúria
continguda. Això sí que m’interessa.
Això sí. Com es
deixa de ser un
excombatent."
|
Casi invisible. Mark Strand. Visor Libros, 2012 Traducción de Julio Trujillo |
"EL MINISTRO DE CULTURA CONSIGUE SU DESEO
El ministro de Cultura vuelve a casa después de un día ajetreado en la oficina. Se echa en la cama e intenta no pensar en nada, pero nada sucede o, más precisamente, no sucede nada. La nada está en otro sitio haciendo lo que hace la nada, que es expandir la oscuridad. Pero el ministro es paciente, y lentamente las cosas se desvanecen —las paredes de su casa, el parque al otro lado de la calle, sus amigos en la siguiente ciudad. Creo que la nada finalmente ha venido a él y que en su manera ausente le está diciendo "Querido, sabes lo mucho que siempre he deseado complacerte y ahora he venido. Y es más, he venido para quedarme".
Dernière communication à la Société proustienne de Barcelone. Mathias Enard. Actes Sud, 2019
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario