El llibre de l'hospitalitat

El llibre de l'hospitalitat. Edmond Jabès. Editorial Flâneur, 2019
Edició bilingüe. Traducció de David Cuscó

L'Editorial Flâneur, jove però amb un catàleg exquisit, s'afegeix a l'encomiable treball de traduir al català autors indiscutibles de la literatura del segle XX, amb el propòsit d'esmenar l'oblit dels grans grups editorials —de fet, El Gran Grup— que publiquen en aquesta llengua. Jabès, l'escriptor francòfon d'origen egipci és un dels casos més peculiars de la literatura en francès —una pecularitat en si mateixa— del darrer segle, i El llibre de l'hospitalitat (Le Livre de l'Hospitalité, 1991), el volum que tanca el cercle que comprèn l'ingent cicle del Llibre de les preguntes (Livre des Quiestions, 1963-1973), Le Livre des ressemblances (1976-1980) i el Livre des marges, en curs de publicació, una de les demostracions que la literatura de Jabès enceta un camí potser mai recorregut en la literatura occidental.

"Inútil és el llibre quan la paraula no té esperença."

El buit anterior a l'existència de l'home, però també de l'univers, i el buit posterior a ambdues són la causa de la infelicitat perquè no es poden abastar amb el coneixement. És absurd posar-hi remei mitjançant el recurs a un Déu que tampoc es por concebir.

"El savi —deia— és que ha escalat tots els graus de la tolerància i ha descobert que la fraternitat té una mirada, i l'hospitalitat, una mà."

L'únic llibre real és aquell que escrivim al llarg de la nostra vida. No és llegible, no és publicable, no és reproduïble, no és compartible, no és rectificable. Però és.

"Ell deia: "Accessible indefinidament a tot el que se li presenta, l'hospitalitat no es pot pensar si no és en funció del que ofereix. La responsabilitat aliena. L'hospitalitat alleugereix. Acollir l'altre tan sols per la seva presència, en nom de la seva existència, únicament pel que representa. Pel que és"."

La paraula humana té un poder il·limitat, però és massa fràgil per descruire els enigmes de l'existència, i no es fa més forta mitjançant l'acumulació: la paraula col·lectiva és més potent, però també més fràgil.

"Al qui parla, tenim el dret de demanar-li en nom de què parla."

Jerusalem, la ciutat sagrada de les tres religions del Llibre, ¿no és la demostració definitiva de la inexistència de Déu? Un Déu, tres Déus, hostils, s'anul·len a si mateixos: l'hostilitat és el contrari de l'hospitalitat.

""L'hostilitat vers el món i l'altre no és, potser, res més que l'espessa negror d'una ombra indiferent a la crida reiterada del dia. L'hospitalitat és més enllà. Obre, en la terra trossejada, la integritat del cel", deia. I afegia: "contra l'hostilitat dels homes, sín insuficients, la major part del temps, els mitjans de defensa de què disposa l'hospitalitat. Una ridícula espasa de fusta contra una viril espasa de duel"."

Només tenim una casa verdadera, la nostra memòria, sempre en obres, sempre en construcció, edificant per a les noves necessitats i enderrocant aquelles habitacions que es tornen inútils. La veritable hospitalitat és convidar l'altre a la casa de la nostra memòria, donar-li alberg i deixar-li viure sense contrapartida.

És possible que la nostra imatge esdevingui inassumible a la nostra pròpia mirada, que el nostre passat no resisteixi la mirada del present. Llavors evitarem els miralls, tot allò que la pugui reflectir perquè ens tornarem incapaços de suportar-la; podem adoptar altres noms, canviar de lloc i d'amics, però l'única manera d'escapar no és disfressant-nos sino esborrant la nostra memòria, buidant tot allò que ens havia fet com erem, i començar, així, no essent ningú.

La distància entre la cosa i la seva escriptura és insalvable, però dissimulem, fem com si aquesta distància no existís i ens deixem enganyar per la il·lusió de que el nom escrit certifica l'existència de la cosa... i encara més: especulem amb la possibilitat d'entendre'ns.

"Fora del llibre només hi ha el buit: buit d'un llibre privat dels seus vocables; immens espai de blancor, abandonat per coses dites un cop i després desaparegudes."

No existeix cap hospitalitat comparable a l'hospitalitat del llibre.

"Cal, un dia, consentir a callar quan les paraules ja no tenen necessitat d'un mateix."

Calificació: Hors catégortie