Alba. Saga Xenogènesi I. Octavia E. Butler. Mai Més Editorial, 2019 Traducció d'Ernest Riera |
La primera feina per a Lilith és la integració en la societat oankali; un cop assolits els primers resultats, li està reservada la funció d'interlocutora entre els alienígenes i els terrícoles mentre aquest són preparats per colonitzar de nou el planeta; un planeta que, de fet, serà sensiblement diferent de l'antic: sense radiactivita però també sense història —els oankali han destruït les ruïnes i tots els vestigis de l'antiga civilització—, per començar de zero, per aconseguir que la nova humanitat sigui també diferent de l'antiga sota el supòsit que evitarà els mateixos errors comesos antigament. El que busquen els oankali, nòmades permanents per l'espai, és una sèrie d'intercanvis a nivell genètic que millorin, amb la combinació, ambdues races.
Integrada en el si d'una família, Lilith experimenta com la sensació de desemparament es transforma en desconfiança quan se n'adona del seu papel subaltern i quan se li prohibeixen coses tan neutres com parlar amb un altre humà o aconseguir material per escriure. L'excepció és en Nikanj, el fill de la família, amb qui estableix una estranya complicitat; aquest la posa en contacte amb un altre humà, mascle, en la relació amb el qual recupera alguns trets i pensaments de l'espècie —i alguna de les seves inadaptatives conductes—, una situació que se solapa amb l'assimilació progressiva però imparable per part dels alienígenes.
Posteriorment, després d'una preparació específica, Lilith és encarregada d'anar despertant la resta d'humans en animació suspesa per preparar-los per la tornada a la Terra.
Però a mesura que el grup va creixent, es produeixen enfrontaments entre els membres, arribant a un conflicte general que necessita la participació dels oankali. Una vegada pacificada la disputa, el grup és traslladat a una zona d'entrenament on es reprodueixen les condicions del que serà el seu lloc a la Terra.
Sensacional primer lliurament de la Saga Xenogènesi (Dawn, 1987), una trilogia que segueix amb Adulthood Rites (1988), i que conclou Imago (1989). La ciència-ficció de Butler, particularment en aquesta trilogia, explora els efectes de les interaccions biològiques entre diferents espècies amb vista a la millora mútua, un enfocament poc explorat pel gènere, amb constants acostaments a la mitologia universal —el propi nom de la protagonista, la primera esposa d'Adam segons la tradició jueva i, per tant, verdadera primera mare de la humanitat— i a la resolució, mitjançant perspectives inèdites, d'alguns dels temes principals de la civilització humana.
Calificació: ****/*****
No hay comentarios:
Publicar un comentario