La guerra de les salamandres

La guerra de les salamandres. Karel Capek. Males Herbes, 2016
Traducció de Núria Mirabet. Pròleg de Ramon Mas

"El que la gent sempre vol és començar una guerra, o alguna cosa per l'estil. L'únic que els preocupa són els diners, això és tot. I d'això en diuen crisi."

Quan arribi, perquè és inevitable, el dia que les màquines dominin el món, el que és segur és que no serà res que s'assembli a Terminator, amb guerres termonuclears apocalíptiques, cyborgs Míster Univers viatjant pel temps i petits nuclis d'humans pàlids i desnerits exercint la resistència. De fet. res no distingirà el Día de les Màquines Dm del Dm-1; les màquines, a qui se suposa una intel·ligència més eficient que la humana, procuraran que el seu domini passi el més desapercebut possible, i que el dia Dm+1 sembli que res no hagi canviat. Aquesta serà la seva força real i no l'aplicació de la força bruta malgrat la seva superioritat. Tot i així, i tenint en compte encara la seva fiabilitat (Windows farà anys que només serà útil per a l'Space Invaders 127.2), hi haurà una colla de visionaris (no, no seran enginyers informàtics ni portaran abrics-sotana i ulleres de sol) que, encara que siguin incapaços de substanciar-ho, se n'adonaran, un dia Dm+n, de que alguna cosa ha canviat; una vegada eliminades les teories conspiranoiques, que també n'hi haurà, refugiades a les editorials del diari El Mundo del Siglo N, restarà un petit nucli de resistència, els líders del qual se n'adonaran de que l'única arma contra el domini de les màquines és la sàtira; convençuts del poder dels medis de comunicació, fundaran una editorial i un diari (que sí, que sí, digital) des d'on començaran la reconquesta del món davant la sorpresa de les màquines (i dels enginyers informàtics), a qui la seva omnipotència de càlcul, infinita capacitat d'emmagatzemament i vertiginosa capacidad de reacció -ni, encara menys, els rocosos deltoides dels replicants- no hauran preparat per lluitar contra la més humana de les capacitats intel·lectuals. Exacte, la salvació del món en mans del novel·listes i els periodistes; els poetes, que hauran estat els únics botiflers en voler pactar amb la nova maquinocràcia, a qui dedicaren encesos i servils panegírics, afortunadament, farà temps que hauran desaparegut, víctimes d'una síndrome anomenada "irrellevància" La resistència prendrà el nom d'Exèrcit d'Alliberament Humà Karel Capek.

La guerra de les salamandres és un llibre devastador; si algú ha comès el mateix error que jo, deixar passar els anys sense llegir-lo, que faci el que calgui per posar-hi remei.

Qualificació: ****/*****