LA CRÒNICA
DE BARCELONA
Joan Flores
La literatura és fonamental. No serveix per guanyar diners, això no, però, una vida sense literatura, en el camp de l'alimentació, seria com una vida on et nodrissis només amb unes pastilles que tinguessin els components bàsics necessaris per sobreviure. Una vida amb literatura és una vida amb cuina i plats que necessiten elaboració. No hi ha un substitut d'això. O llegeixes Henry James, per dir un cas extrem, o aquest exercici no el pots fer. La literatura ens forma com a persones. Incorpores com a pròpies experiències alienes. M'emprenya molt ser apocalíptic. El llibre de paper té els dies comptats. També em podria equivocar, però crec que no. Des de fa 4.000 anys llegim igual. El canvi d'ara és que una pantalla connectada a internet ja és una altra cosa, els nous mitjans ens canvien la manera de llegir. Això d'arribar a casa, posar la llum tènue i passar dues hores sense que res et molesti s'està acabant, perquè al mateix dispositiu hi tens correu electrònic, música, Google, t'embrancaràs per l'hiperespai... El que em preocupa de veritat és que la manera de llegir està canviant. Això és el que portarà a la finalització del llibre.
El percentatge de literatura de veritat és molt petit. Sovint mires les taules de novetats i fan pena. Darrerament m'ha agafat la dèria dels grecs i llatins, i tinc la sensació que al segle V ja s'havia escrit tot i ja es podia donar la literatura per acabada... La gent que llegeix conscientment continuarà llegint, i en suport paper. Però hi ha molt de lector ocasional. I aquest tipus està en procés de desaparició. I en un país en què la meitat de gent no llegeix més d'un llibre l'any, perdre'ls és important. Però no hi ha cap voluntat política de fomentar la cultura. Quan sento a parlar d'indústria cultural ja em poso la mà a la cartera. Ara potser tocaran l'IVA dels llibres. Sempre anem a igualar-nos a Europa només en el pitjor.
Les llibreries desapareixen a marxes forçades. Quan han de renegociar el lloguer del local, tanquen, perquè Loewe o Dior paguen molt més. Se'n tanquen més que no pas se n'obren. Jo crec en el paper de les llibreries. Són la darrera baula, i la més dèbil. Els editors i els escriptors d'una manera o altra sobreviuran. Però la veritable democratització de la cultura escrita és a les llibreries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario